diumenge, 26 de gener del 2014

Cloenda de l'assignatura i 'El laboratori de n'Eureka'

Conclosa la teoria i pràctica de l'assignatura, puc afirmar que m'ha resultat potser una de les més profitoses de la carrera, ja que em permetrà posar en pràctica els coneixements adquirits a l'aula, valorant la importància de les TIC a la societat d'avui dia.

Aquest conjunt d'aprenentatges ens reforçaran la nostra feina de mestra en unes bases documentals sòlides. Un gran exemple és la creació d'aquest blog, que reforçarà la relació amb les famílies fent paleses les activitats dutes a terme a l'escola dels seus fills.

A més, la creació del joc multimèdia m'ha permès experimentar amb les possibilitats expressives del Power Point, descobrint la quantitat de coses que podem fer amb un programa tan senzill.

El grup cienTICfics hem donat vida al Laboratori de n'Eureka, un ratolí eixerit que acompanyarà als usuaris en tots els seus aprenentatges referents als quatre mons educatius: els animals, les plantes, l'univers i els experiments. Cadascun d'aquests mons, es presenta amb un seguit de d'activitats multimèdia totalment educatives, per tal que els infants reforcin els coneixements adquirits de forma teòrica.

Aquest joc multimèdia està tutoritzat en tot moment, tant de manera visual com auditiva, per tal que els infants rebin orientacions i puguin decidir què fer en cada moment. Cadascun dels mons ens permet retornar al laboratori principal, on podem canviar de temàtica i, conseqüentment, d'activitats.

Una vegada hem provat el joc amb els infants, podem afirmar que és totalment adequant en edat i dificultat, ja que conformen una societat 2.0 que està en total connexió amb les noves tecnologies.

Finalment, no vull concloure aquesta reflexió sense donar l'enorabona a la resta de grups, ja que considero que tots hem fet una gran feina, adquirint uns resultats fascinants. Podria destacar diversos aspectes que m'han sorprès de cada joc i dels que sens dubta prenc nota per a posteriors treballs.

Ara si! Es l'hora de continuar amb aquesta realitat però dins les aules...

dissabte, 7 de desembre del 2013

Wordle: Les TIC a les aules

Després de tres mesos de cursar l’assignatura, se’ns proposa reflexionar sobre la importància de les TIC a les aules, a partir d’una sèrie de paraules clau que resumeixin els nostres aprenentatges.

L'eïna que utilitzaré per sintetitzar els meus coneixements és la xarxa Wordle. Aquesta aplicació permet a l’usuari la creació d’una pluja d’idees utilitzant dissenys diversos a elecció de l’usuari (forma, font, color de la lletra...).

Dit això, i com he comentat a anteriors publicacions, considero fermament que les TIC són imprescindibles a les aules, ja que ens permeten interconnectar i compartir coneixements, pujant-nos al tren del progrés.  



Fases d'integració de les TIC (projecte ACOT)

Aquesta setmana, a l’assignatura de Mitjans i recursos tecnològics, se’ns demana la reflexió del propi procés tecnològic a partir de les fases que d’integració de les TIC que presenta el projecte ACOT.

Revisades les fases que presenta el mateix projecte, considero que em trobo en una fase d’adaptació a les noves tecnologies. Dia a dia i classe a classe m’adono que encara em falta molt per aprendre en què a les TIC es refereix, ja que el seu progrés avança a una velocitat indescriptible. Per tant, encara estic en un moment d’aprenentatge, assimilant conceptes i introduint-los al meu bagatge de “mestra en construcció”.

Cert és que les noves tecnologies em motiven i criden l’atenció, pel que em fan sentir capaç d’evolucionar en diversos aspectes, introduint els ordinadors i eines multimèdia en molts àmbits de la meva vida. Tot i així, serà important que em recicli periòdicament en aprenentatges, ja que mai ho arribaré a saber tot sobre aquesta eina mundial que em sorprèn tant dia a dia.

diumenge, 24 de novembre del 2013

"Societat de la informació, tecnologies digitals i educació" M. Area

A l’article “Societat de la informació, tecnologies digitals i educació”, Manuel Area reflexiona sobre els problemes i reptes educatius més destacables de la societat de la informació. El nou context social, econòmic i cultural desemboquen a uns canvis socials que ens obliguen a replantejar el paper de l’educació.

Area divideix l’article en diferents apartats que presentaré al llarg de la publicació per tal de reflexionar sobre els aspectes que es van plantejant en la mateixa lectura. Aquests apartats són els següents: 1. Els discursos sobre la societat de la informació, 2. Llums i ombres dels efectes socials i culturals de les tecnologies de la informació i la comunicació, 3. Els problemes educatius generats per l’omnipresència tecnològica, i 4. Els reptes de l’educació davant les noves tecnologies digitals.

Els discursos sobre la societat de la informació:
Ens topem amb una “tercera revolució industrial” que produeix una transformació de les estructures i processos de producció econòmica, és a dir, passem d’una societat industrial a una totalment informàtica que afecta a tots els nivells: econòmics, sociològics, polítics i culturals.

El terme de GLOBALITZACIÓ apareix com el fenomen històric més representatiu de l’actualitat. Aquest es defineix com una superació dels límits espacials de les fronteres locals o nacionals per actuar com a nivell planetari. Dit això, cal parlar de les noves tecnologies com a motor d’acceleració globalitzador, ja que ens permeten difondre la informació d’un lloc a un altre del planeta en un temps rècord.

Dit això, podem identificar quatre grans discursos que ens permeten analitzar el desenvolupament de les TIC des de diferents perspectives:
 Discurs mercantilista sobre la societat de la informació i les TIC divulgat pels sectors industrials. Defensen que les regles del mercat són les que guiaran i regularan el creixement i desenvolupament de la societat de la informació, suposant en benestar material i, conseqüentment, la “felicitat” dels individus.
- Discurs crític – polític que defensa que les TIC han d’estar al servei del desenvolupament social i humà, i no controlades pel capitalisme.
- Discurs tecnocentrista manté que les TIC i Internet construeixen l’eix d’un procés de revolució tecnològica però també humana.
- Discurs apocalíptic advoca que les noves tecnologies de la informació i la comunicació representen el fi dels ideals i valors de la modernitat i del model il·lustrat de societat.

Llums i ombres dels efectes socials i culturals de les tecnologies de la informació i la comunicació:
La cara amable de les tecnologies digitals:
- Les TIC permeten una major comunicació entre persones, independentment de la seva localització. Per tant, es rompen les barreres espai-temporals
Permeten l’accés permanent a una gran quantitat d’informació
Des de la llar i a través de les rets telemàtiques podem accedir a biblioteques, centres, institucions i associacions de qualsevol caire
Les TIC milloren l’eficàcia i qualitat dels serveis
- Les tecnologies digitals possibiliten noves formes d’activitat productiva
En definitiva, les noves tecnologies propicien noves formes de participació social que ens porten més enllà dels límits territorials.

Les tecnologies també tenen les seves ombres:
El progrés tecnològic no significa automàticament una millora de benestar del conjunt dels ciutadans
- Evident pitjorament mediambiental del planeta com a conseqüència del creixement industrial
- L’expansió de les noves tecnologies pot provocar la pèrdua del sentit i significat de l’existència
- Civilització dependent de la tecnologia a nivells progressivament creixents
El procés de globalització està imposant la hegemonia cultural de la civilització occidental
L'ús de les noves tecnologies ens porta inevitablement a la pèrdua de privacitat i a l’increment del control sobre els individus i grups socials.

Els problemes educatius generats per l’omnipresència tecnològic
- La difusió d’aquestes noves tecnologies requereix una readaptació dels individus i grups humans pel que fa les noves formes culturals i de comunicació
- El reciclatge, readaptació i ajustament a les noves tecnologies obliga, sobretot als adults, a realitzar un esforç formatiu
- Rebem moltes dades i informacions però no sempre sabem transformar-les en coneixement
- La presentació de la informació es caracteritza per la seva ruptura amb el model d’organització lineal de cultura impresa
Ens canvis econòmics i tecnològics ens porten a noves formes d’estructures laborals
Tots aquests aspectes estan provocant un desfasament o desajustament dels sistemes educatius existents fins ara.


Els reptes de l’educació davant les noves tecnologies digitals:
Ens trobem davant la urgent necessitat de planificar l’accés al coneixement i a les TIC en amplis sectors de la nostra societat: infants i joves, professionals, treballadors, etc. Per aquest motiu, és en la seva tecnologia societat de la informació.

Integrar les noves tecnologies al sistema i cultura escolar:
El sistema escolar s’ha d’adaptar a les noves exigències derivades de l’omnipresència tecnològica sobre la societat i la cultural, integrant les TIC a les aules i centres educatius, i replantejant els continguts
Realitzar inversions econòmiques per tal d’establir una millora
Desenvolupament d’estratègies de formació del professorat i assessorament als centres escolars en relació a la utilització de les TIC
Estimular la innovació de les pràctiques docents per facilitar els processos d’ensenyament
Propiciar la creació de “comunitats virtuals d’aprenentatge
El repte es troba en què els centres educatius innovin no només en la seva tecnologia sinó també en concepcions i pràctiques pedagògiques.


Reestructurar les fins i mètodes d’ensenyament. Nous rols pels docents i alumnes
Adequar els fins i mètodes d’ensenyament al nou context en que ens trobem, és a dir, a la societat de la informació.
L’alumne és el protagonista de les accions formatives, i disposarà d’una gran autonomia i control sobre el propi procés d’aprenentatge
·         Aprendre a aprendre
·         Enfrontament a la informació
·         Qualificació laboral
·         Prendre consciència de les implicacions
El docent es caracteritza per la tutorització i guia que en fa del procés d’aprenentatge. Mediador del saber
Les activitats i funcions han de tenir el suport de la formació permanent


Estendre la formació a través de rets d’ordinadors: la teleformació
- L’educació a distància utilitzant rets d’ordinadors permet que molts ciutadans no puguin cursar estudis en formes tradicionals d’assistència a un centre.
- Resulta important la creació d’espais d’ensenyament sense limitacions espacials ni temporals, amb possibilitats d’establir relacions col·laboradores.


Revisar i replantejar la formació ocupacional a la llum de les noves exigències sociolaborals impulsades per les noves tecnologies
Introduir i preparar treballadors en el coneixement i ús laboral de les TIC
- Millorar la qualitat dels processos d’aprenentatge de l’alumnat prenent per base les TIC
Establir i desenvolupar cursos específics de formació per llocs de feina
Crear rets telemàtiques dirigides a la formació de diferents àmbits ocupacionals

Desenvolupar accions d’educació no formal: l’alfabetització tecnològica pel desenvolupament social i comunitari
Potenciar i donar suport a projectes i experiències d’associacions culturals, juvenils... en l’ús pedagògic i cultural de les TIC
Transformar les biblioteques i centres culturals en espais d’accés a la cultura audiovisual i informàtica

Destacats els punts clau de la lectura que Manuel Area ens ha fet arribar a mode teòric, cal concloure que les noves tecnologies construeixen la base de la societat actual, aspecte assenyalat a la lectura com la “tercera revolució”. L’escola construeix un espai comunitari que forma part de la societat, i com a tal, no pot construir-se al marge dels esdeveniments.

A més, també considero del tot beneficiós el fet de construir els aprenentatges dels alumnes basant-nos en el seu procés i convertint-lo en l’eix central del mateix. El mestre ha de ser un guia dels aprenentatges, però seran els infants els que adquiriran els coneixements quan els apliquin a partir de l’experiència.

Considero que les TIC haurien de convertir-se un suport a les aules i la integració de nous continguts, sense necessàriament substituir el sistema tradicional.

És clar que les TIC han adquirit un pes innegable en la societat actual i fer ulls clucs seria un error que no podem permetre’ns. 

dimarts, 5 de novembre del 2013

El plaer d’usar les TIC a les aules d’infantil

Aquest article, el plaer d’usar les tic a les aules d’infantil, escrit per Estívaliz Asorey i Jesús Gil, parla sobre la importància que les noves tecnologies han adquirit a la societat i, per tant, la rellevància que han d’adquirir a les aules.

Es resumeix en cinc apartats que intentaré respectar al llarg de la reflexió: 1. les TIC a les aules d’infantil, 2. canvis a les aules d’infantil, 3. possibilitats d’ús de les TIC a infantil, 4. pissarres digitals i Tablet PC a infantil, i 5. conclusions.

Com ja sabem, l’escola és un agent educatiu molt potent i com a tal, ha d’utilitzar les TIC per formar i preparar alumnes des d’edats primerenques, convertint aquesta eina en un instrument quotidià que forma part del segle XXI.

Com afirmen els autors a l’inici de l’article, vivíem en la “societat de la informació”, encara que moltes vegades aquest aspecte passi desapercebut a les aules. Per aquest motiu, l’escola ha d’emprar les TIC formant membres actius a punt d’inserir-se a la societat. D’aquesta manera, seran capaços de modificar-la de manera positiva i crítica, jugant un paper totalment actiu.

És important esmentar la importància que la LOE dóna a les noves tecnologies, parlant de les TIC com un element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

Aquest canvi s’ha de produir des de l’etapa d’Infantil i ha de venir acompanyat d’una bona preparació docent, fet que condicionarà l’evolució dels alumnes.

LES TIC A LES AULES D’INFANTIL:
Moltes vegades, tenim un concepte de les noves tecnologies una mica contradictori. Les usem em moments de calma o bé per divertir-nos, però no hem d’obviar que es tracta d’un instrument de feina molt potent.

Com afirmen els autors al llarg del mateix article, és important que ens plantegem ‘què hem de fer per usar les TIC a les aules de manera adequada’, sense confondre als infants ni convertint l’ús de l’ordinador en un premi, sinó presentant-lo com una font d’aprenentatge.

Perquè els infants assoleixin les capacitats adequades al finalitzar l’escolarització, igual que passa amb l’aprenentatge d’una llengua estrangera, és important que introduïm les TIC de manera progressiva i des d’edats ben primerenques.

Seran els mateixos mestres els encarregats de dissenyar els recursos més adients atenent a la diversitat i adaptant-se a les necessitat del grup.


CANVIS A LES AULES D’INFANTIL:
Els canvis que realitzarem per tal d’introduir les TIC a les aules hauran d’estar meditats a consciència, per tal que no afectin a l’harmonia de l’aula.

Dit això, els autors esmenten els següents canvis essencials per una bona introducció de les TIC:
Introduir un racó de l’ordinador, en cas que no en tinguem, on els infants puguin treballar (individualment o en grup) sense ser molestats pels companys
- Elaborar canvis en el temps, preveient els períodes de treball, tant individual com en grup
- El docent haurà de trobar temps per a la creació de materials
- Plantejar dels grups de feina, per aconseguir una adequada i eficaç implementació de les TIC

POSSIBILITAT DE LES TIC A LES AULES D’INFANTIL
A través dels ordinadors, els infants poden elaborar diferents fixes (individual o grupalment) confeccionades pel mateix mestre.

Tots els recursos amb què contem ampliaran les possibilitats de feina i de motivació dels infants, obtenint uns millors resultats.

Trobem diferents exemples donats per la lectura: utilització de projectors (per resoldre dubtes...), utilització del correu electrònic (per a la comunicació entre agents), projecció d’imatges (per iniciar conversa i tractar un tema concret), utilització d’Internet (per ampliar fronteres)...

Dit això, també considero que un dels elements més enriquidors a nivell de centre és la creació d’un blog. Pot esser tan personal com d’aula, i possibilita als infants la comunicació i el fet de compartir tot tipus d’informació.

Per altra banda, en el cas d’Aragó, s’ha introduït un canvi totalment innovador: les Tablet PC. Aquestes s’han inserit a les aules del tercer cicle amb el propòsit de motivar als infants i introduir les TIC a les aules. Aquestes tenen molts avantatges pels infants, ja que poden manejar l’eina amb el dit i esdevenir múltiples accions: escriure, seleccionar i/o moure elements... i són molt motivadors.

CONCLUSIONS

Les TIC a les aules d’infantil ja són una realitat. L’important és que els mestres s’ho prenguin com a tal, introduint possibles canvis perquè els infants es pugin al tren del progrés. 

dilluns, 4 de novembre del 2013

Cinc idees clau per una bona integració de les TIC als centres docents

Pere Marquès defineix, a llarg de la lectura “cinc idees clau per una bona integració de les TIC als centres docents”, cinc aspectes que hem de tenir en compte perquè mestres i alumnes millorin els processos d’ensenyament – aprenentatge, utilitzant les noves tecnologies. Dit això, considero interessant parlar de cadascun d’aquests aspectes, per tal de rumiar sobre la seva rellevància i, paral·lelament, contemplar l’educació rebuda en aquest camp.

1.      BASES TECNOLÒGIQUES NECESSÀRIES:
En primer lloc, l’autor considera que els centres educatius han de disposar de les eines oportunes per tal d’establir un desenvolupament òptim en base a aquestes tecnologies. Marquès afirma que els elements presents a les aules haurien de ser: pissarres digitals, ordinadors a les aules, aules d’informació o bé aules informatitzades, i una bona eina d’Internet Educativa.

És un aspecte que comparteixo totalment, ja que no podem obviar la importància i rellevància que les TIC tenen en la societat d’avui dia. Per tant, haurem d’integrar aquest aspecte potenciant les capacitats dels alumnes i incentivant la seva motivació.

Personalment, considero que al llarg de la meva carrera com alumne no he pogut enriquir-me de les TIC tant com m’hauria agradat. A infantil mai vaig tocar un ordinador; a primària no els utilitzàvem, però em vaig apuntar a informàtica per evolucionar en aquest camp; a educació secundària van començar a emprar ordinadors a les aules de tecnologia; a batxillerat feia treballs en grup i també una assignatura anomenada TIC; finalment, al llarg de la carrera he integrat les tecnologies en totes els àmbits: alhora d’agafar apunts, fer treballs, etc. Per tant, puc afirmar que la introducció de les TIC en la meva formació ha estat totalment progressiva, fins arribar a convertir-se en un factor fonamental del meu dia a dia.

2.      COORDINACIÓ I MANTENIMENT DELS RECURSOS TIC
Els ordinadors amb què comptem al centre han d’estar totalment operatius i a punt per utilitzar quan volem accedir a ells. No només són elements visuals, sinó eines de feina que s’han de cuidar i mantenir.

3.      RECURSOS DIDÀCTICS
Com afirma Pere Marquès al llarg de la lectura, els ordinadors han de comptar amb un software adequat per poder fer-ne l’ús que necessitem. A més, ens podem enriquir amb diversos recursos, tant trobats a la xarxa com proporcionats per qualcú.

En el meu cas, m’agrada enriquir-me de diversos recursos (blogs de mestres, xarxes sobre temes d’interès...) per tal d’aprendre de les experiències d’altres persones i poder ampliar el meu bagatge de “mestra en construcció”.

Personalment, considero que hem d’aprofitar l’ampli ventall amb què disposem a la xarxa, discriminant la informació que trobem i fent-ne un ús adequat.

4.      RECOLZAMENT DE L’EQUIP DIRECTIU I COMPROMÍS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
Com bé diu l’autor, el recolzament de l’equip directiu i el compromís de tots els mestres és essencial alhora d’introduir les TIC a les aules. Serà necessària una tasca cooperativa on tots els membres participin de manera activa, demostrant l’entrega personal.

Considero que una sola persona no pot canviar el mon, encara que pugui moure petits esglaons. És cert que podem conscienciar de la importància que les noves tecnologies tenen a la societat, però tots sols no podrem implantar un projecte compromès i engrescador, com és el cas del CEIP Can Cantó que parlàvem a anteriors publicacions.

5.      FORMACIÓ DEL PROFESSORAT EN DIDÀCTICA DIGITAL
Finalment, com és obvi, cal esmentar la importància de la formació del professorat. Aquesta té una gran rellevància, ja que un mestre poc qualificat tindrà un ventall més prim d’aspectes a mostrar als seus alumnes.

Per tant, perquè una classe funcioni integrant les noves tecnologies, caldrà tenir en compte aspectes com els següents:
-          El mestre orienta les seves explicacions a la pissarra digital, tenint en compte les preguntes que sorgeixen als alumnes i fent-los partícips de l’ensenyament
-          Els alumnes il·lustren les explicacions del mestre, mostrant-se actius en els seus aprenentatges
-          Els estudiants presenten treballs de manera visual, integrant les tecnologies en els seus aprenentatges i convertint-les en una eina didàctica d’ús habitual
-          Corregim entre tots i en conjunt, aprenent de les dubtes dels altres companys
-          Integrem les videoconferències a les aules, tenint contacte amb persones d’altres comunitats o països i no posat límits als aprenentatges
-          Fem exercicis a mesura, que s’adaptin a les necessitats i característiques del grup classe


Dit això, i com l’autor esmenta al final de l’article, considero que els mestres haurien de conèixer i dominar alguns models eficaços d’utilització didàctica. D’aquesta manera, reforçarem els aprenentatges dels infants i ampliarem el seu bagatge en construcció de coneixement.

diumenge, 3 de novembre del 2013

Avaluem un recurs multimèdia